Setge d'Òtranto (1481)
| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Òtranto (1481) Setge d'Òtranto (1481) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | primavera - 10 de setembre de 1481 | ||
| Coordenades | 40° 06′ N, 18° 30′ E / 40.1°N,18.5°E | ||
| Lloc | Òtranto | ||
| Resultat | Victòria regne de Nàpols | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta d'Europa oriental | |
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun | |
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Òtranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480. Aquest nou setge de signe contrari va permetre recuperar la ciutat per al Regne de Nàpols.
Antecedents
[modifica]El 1480, les forces de l'Imperi Otomà, sota les ordres de Mehmet II, assetjaren infructuosament Rodes[1] i ocuparen Òtranto i massacraren la majoria dels seus habitants, causant el pànic a Itàlia.[2]
El setge
[modifica]Els napolitans, comandats per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols establiren el setge per mar i terra, reforçant les fortificacions de Gallipoli, Bríndisi, Tàrent, Lecce, Nardò, Ugento, Castro, Alessano i San Cataldo, i durant les operacions va morir Giulio Antonio Acquaviva.[3] A petició del papa, Maties Corví va enviar al general Balázs Magyar, per recuperar la fortalesa. La fortalesa, equipada amb muralles medievals, rebé el bombardeig damb projectils incendiaris.[4] Amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada[5] que va caure el 10 de setembre de 1481.[4]
Conseqüències
[modifica]L'infant Alfons a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Housley, Norman. Crusading and the Ottoman Threat, 1453-1505 (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 12.
- ↑ 2,0 2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton»
- ↑ Fonseca, Cosimo Damiano; Sivo, Vito. Studi in onore di Giosuè Musca (en italià). Dedalo, 2000, p. 325. ISBN 8822040031.
- ↑ 4,0 4,1 Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499.
- ↑ Coxe, William. History of the House of Austria from Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh to the Death of Leopold the Second: 1218 to 1792 (en anglès). Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, 1820, p. 402.